Durafly EFXtra: Tren d’aterratge

He adquirit recentment un model de velocitat elèctric que obliga a  llançar-lo a mà i anar a recollir-lo a la pista cada vegada que aterra.

A més, en el primer dels aterratges, ja «he equilibrat» l’hèlix. Encara que va en contra del disseny per al que s’ha creat aquest model, és a dir que voli el més ràpid possible, (el més lleuger possible amb la menor resistència) més de un pilot ja ha instal·lat un petit tren d’aterratge perquè el seu ús sigui més còmode.

M’he afegit a aquests pilots i també li he posat un tren a aquest model i us relato com ha anat l’experiència mancant provar-ho en pista aquest cap de setmana.

La roda

• Una vareta roscada de 2 mm de les que es fan servir per connectar les horns amb els servos. (La part roscada ha de tenir una longitud suficient per posar la roda i les femelles).
• IMPORTANT: Hem de fer servir corda de piano. El ferro dolç no es efectiu, es doblega al primer aterratge. Pensant quina solució donar el tren que ja tinc, ho he folrat amb tub de carboni.
• Dobleguem en angle recte l’extrem roscat anant amb compte que no coincideixi el doblec amb la rosca, es pot trencar fàcilment.
• Roscarem, a l’inrevés, una de les femelles de seguretat, que farà de topall interior a la roda.
• Introduïm la roda de 25 mm de diàmetre.
• Roscarem, del dret, una altra femella de seguretat i tallem el sobrant roscat.

La pota

• Dobleguem també en angle recte l’altre extrem de la vareta, en la mateixa direcció i sentit que l’eix de la roda. A 65 mm de distància, que és suficient per salvar l’hèlix.
• Girem a 20 mm altres 90 graus cap enrere.
• Tornem a doblegar a 15 mm.
• I una altra vegada, però ara cap amunt.

L’entrepà

• Retallem dos rectangles de contraxapat finès de 20 x 30 x 2 mm.
• A prop d’uns dels seus vèrtexs fem un forat de 2 mm i introduïm per ell la vareta doblegada.
• Marquem el recorregut de la vareta (vigila el sentit que ha de treballar)  i buidem el contraxapat per allotjar-la.
• Fem igual a l’altre peça.
• Enganxem amb epoxi.
• Folrem amb Oracover de color blanc o li posarem al final un adhesiu.
• A la bàscula de casa dóna un resultat de 7 grs.

La pota i l’ala

La pota estarà subjecta a forces que intentaran doblegar-la cap enrere i en casos cap als costats tan a l’aterratge com a l’enlairament.  Per això els doblecs i l’emparedat.

El que toca ara és encastar en l’ala, la base de la pota, prop del centre de gravetat, lleugerament avançat i entre 100 a 150 mm de l’eix longitudinal del fusellatge. (Jo les he posat a 150 mm).

Cal tenir en compte que l’ala té un travesser per la part de baix que no s’ha de tallar perquè l’ala perdria rigidesa. A un mil·límetre d’aquest travesser buidarem de material amb la forma de la base, un rectangle de 20 x 30 x 4 mm. El costat llarg, paral·lel al travesser de l’ala.
Per treure el pórex he fet servir el cúter i el soldador.
Enganxem amb epoxi i tapem amb un adhesiu.
Dobleguem lleugerament l’eix cap a endavant.

La vareta s’ha mostrat massa dolça i es doblega amb facilitat, per la qual cosa he afegit uns cons de fusta de faig, enganxats a la pota i a la base de l’ala també amb epoxi.

He fet un forat de 3 mm en el cilindre de faig i amb la Dremel li he donat la forma cònica.
La base del con es talla segons l’angle que forma l’eix de la pota amb la base de l’ala on anirà enganxada.
Es realitza un tall (amb el disc de la Dremel) al llarg del con  i s’introdueix la vareta.
S’enganxa la vareta al con amb epoxi i a la base de l’ala, prèviament hem de treure tot el paper perquè enganxi directament sobre el contraxapat de la base de la pota.
El con és pot pintar de blanc.
El tall ha de quedar mirant cap el fusellatge, mai en el sentit de la marxa.

Una altra solució al con podria ser utilitzar vareta més gruixuda o corda de piano, però aquestes dues opcions impliquen una major dificultat en la mecanització i / o més pes. (A més a més no tenia a casa)

Ara repetirem tot el procés per a la segona pota.

Podem deixar el patí de cua fix però ens tocarà anar a buscar el model a la pista perquè no podrà girar.
He optat per un patí petit amb roda que tenia d’algun «avió defenestrat» i no queda malament.
Ara toca pujar l’avió al mesurador de centre de gravetat i desplaçar les bateries fins deixar-lo en el seu just centre, entre 50 i 55 mm des de la vora d’atac.

Doncs no ha funcionat com esperava, es doblega. El ferro és massa tou i prim.

Tornarem amb corda de piano o ja veurem.

El folro de tub de carboni. Si no funciona aniré a la corda de piano o l’alumini.

Avui diumenge el provaré a la pista.

Ja ho us explicaré…

Doncs ha millorat però no suficient, es doblega per la unió de carboni amb el faig. Hem de fer un altre sistema. 

He posat corda de piano de 2 mm.  Aguanta bé. Es pot doblegar una mica, però això, una mica. Es torna a posar al seu lloc i llests.

Fins un altra.